Reír al viento

Abans d’entrar en farina volem agrair a l’Editorial Suma de Letras i a l’autora Sandra Barneda la dedicatòria que ens regala en la seva primera novel·la, i esperem que no pas l’última, “Reír al viento”.

Podríem resumir l’experiència vital que aporta la novel·la en les seves tres preguntes que ens planteja a la contraportada: Alguna vegada has pensat en posar terra de per mig? Perdre’t en un lloc llunya i veure la teva pròpia vida des de la distància? T’atreviries?

A la primera pregunta crec que no, a la segona un segur que si, però a la tercera i més real, la veritat no ho se, i crec que cada lector descobrirà les seves pròpies respostes a mesura que la novel·la avança amb pas ferm i decidit.

Una novel·la que crea un clima perfecte entre l’intimisme que aporten cada un dels personatges amb els seus caràcters definits i la relació que aquests van establint entre ells i amb l’ambient i una vessant negra que va fent filigranes entre les seves 614 pàgines. No us espanteu, enganxa al lector de tal manera que us semblaran moltes menys i seguireu amb ganes de més.

En una dona recau el pes de l’obra, una dona abnegada a ajudar a tots aquells que l’envolten i que atrau els sentiments del lector a flor de pell, una persona prou forta per enfrontar-se al món, però que no sap ajudar-se a si mateixa. L’Álex arribarà a ser una molt bona amiga de tots vosaltres. Un detonant de les vostres pors, dels vostres amors i de les vostres necessitats.

Rica en descripcions que transporten als lectors a l’illa de Bali, un racó allunyat del món on l’Alex es demostrarà a si mateixa la seva valia i descobrirà un món nou quan s’aturi a contemplar el seu voltant i reflexioni sobre qüestions que han dominat la seva vida fins al moment.

L’autora no perd punt i aprofita per mostrar-nos les injustícies que regnen a traves d’una senzilla paraula que és colpidora, els prejudicis, són tants i tan diversos que afecten a tothom d’una manera o una d’altre.

Suposo que deveu voler saber una mica més sobre l’Álex, doncs bé, és una escriptora de llibres d’autoajuda que necessita auto ajudar-se, trenca amb la seva vida i viatja a Bali, en el seu camí coneixerà a una mestra espiritual, a dos germanes molt diferents i a una enigmàtica pintora de Deesses. El to negre apareix quan es topa amb un assassinat.

Us oferim les primeres pàgines on quedareu atrapats sense remei.

La nit dels ignorants 2.0

Bona nit, ignorants. Des del 1987, a les nits de Catalunya Ràdio es viu un fenomen comunicatiu màgic: els oients mateixos fan un programa: La nit dels ignorants. Un espai de comunicació i companyia que des de fa unes temporades ha encetat la seva versió més internauta: La nit dels ignorants 2.0. El programa parteix de la idea que tots som ignorants, que sempre ens fem preguntes, que sempre busquem respostes i que mai no volem estar sols. I amb aquestes mateixes idees neix aquest llibre La nit dels ignorants 2.0 Les 200 preguntes i respostes més singulars, que és també un homenatge a tots els oients d’aquests anys.

En Ferran Grau, autor del llibre sap combinar grans premisses o explicacions generals sobre la persona curiosa, el perfil del curiós, les preguntes mai contestables, les preguntes recurrents, les preguntes amb més d’una resposta amb les 200 preguntes i respostes triades per les seves particularitats.

En aquest llibre adreçable a tots els públics podem aprendre coses com: d’on prové l’expressió venir de “la quinta forca”, l’origen de l’expressió “per quins set sous” o vivències i tradicions populars que donen nom  al carrer de les tres dones i al carrer dels tres llits del barri gracienc.

Preguntes i respostes àgils de llegir i que, vulguis que no, al ser curioses, molts de nosaltres ens les hem fet en un moment o un altre. Les respostes proposades pels mateixos oients demostra que en aquest llibre i al corresponent programa de ràdio abunden les persones curioses i ignorants en el perfil socràtic en que “només sé que no sé res” i motiven la seva investigació per aprendre dia a dia coses noves per enriquir la seva quotidianitat.

Personalment i com a ignorant, m’ha impactat saber que els drets dels Beatles són propietat de Michael Jackson i els seus hereus, en quin idioma pensen els sords i l’origen dels idiomes fets servir per Tolkien a El Senyor dels Anells.

Coneixements populars es barregen amb coneixements físics i mèdics caracteritzats per un to desenfadat i planer, una lectura que és un  goig de tenir a l’abast i fullejar-lo poc  a poc, amb set i gana de coneixements.

Com a gran ignorant, desconeixia l’èxit d’aquest programa i puc dir que un cop el sens un dia ja vas llest… no pots deixar de sentir-lo i la motxilla de coneixements se’t va carregant.

El mateix director del programa, en Xavier Solà anuncia “El programa és de la gent. La mateixa gent que nit rere nit s’aplega al voltant d’una ràdio amb un objectiu: el goig d’aprendre i saber al servei del coneixement i la companyia.”

Un dels llibres de no ficció més recomanable del moment. Si en teniu l’oportunitat no us el perdeu.  Gaudiu de la lectura ignorants. Us oferim un tastet.

Viure per sentir-se viu

Albert Bosch és un aventurer vital que no es conforma amb somiar projectes, sinó que intenta sempre posar-los en pràctica, per viure així una vida intensa i interessant.

Desprès d’una llarga trajectòria d’aventures, el 4 de Gener de 2012 va culminar la travessa integral de l’Antàrtida, des del mar fins al Pol Sud geogràfic.

A Viure per sentir-se viu, 2.304.400 passos fins a la fi del món, l’autor ens regala la seva experiència, el seu itinerari tant físic i espaial com de creixement emocional i de superació constant contra l’adversitat, un regal que ens arriba de la ma de Ediciones B.

Tal i com ell mateix diu, és un llibre dirigit al 99% de la societat, gent normal que no ha estat dotada de cap talent fora del comú, alhora ell també es considera d’aquest sector de la població que ha d’esforçar-se per assolir les fites que es marca, que ha de treballar diàriament contra les adversitats i les pors i crear estratègies de supervivència enfront les agressions externes.

En un diàleg constant en el que s’intercala la seva proesa amb allò que ell n’extreu, podem aprendre que a major o menor escala tots som responsables de com vivim la nostra vida i de com l’aprofitem, nosaltres som els que triem que fer i com dur-ho a terme. El seu bloc de notes és replè de sentències motivadores que encoratgen al lector a segui lluitant dia rere dia i crear-se una personalitat de la qual sentir-se orgullós.

L’autor es despulla emocionalment i també ho reflexa a la portada del llibre on dóna la cara sense vergonyes, ensenyant al món qui és.

Reconec que quan em va caure aquest llibre a les mans vaig pensar que seria un dels molts que hi ha d’autoajuda soterrada o de coaching emocional però ara que l’he llegit puc dir que és una lliçó de vida, una bufetada de realitat, una demostració de que molts cops som víctimes de les nostres covardies i les nostres decisions i tots nosaltres podem donar molt més de si en el cas que ens ho proposem i és realment el que desitgem.

Amb un llenguatge planer i entenedor és un llibre recomanable a tothom perquè tractar de ser millor o prendre’s la vida amb filosofia és una opció intel·ligent i desprès de llegar aquest llibre podríem dir que pot ser fàcil i tot. És una qüestió de confiança en un mateix i en les pròpies capacitats.

Per acabar cito “Sempre he pensat que arribar a la final només és un moment de plaer i que la felicitat significa mirar enrere, veure el trajecte realitzat i adonar-se que tot plegat ha valgut la pena”.

Un consell personal que us dono: Només tenim una vida, aprofitem-la i no siguem morts en vida.

Sir Arthur Conan Doyle

Sir Arthur Conan Doyle ve néixer el 22 de maig de 1859 a Edimburg  i va deixar orfes els seus seguidors el 7 de juliol de 1930 a Crowborough. Metge i escriptor, va establir de forma definitiva la fórmula de la novel·la policíaca, avançada trenta anys abans per Edgar Allan Poe. El seu personatge més conegut, Sherlock Holmes, va gaudir de gran popularitat des de la seva aparició en les seves primeres obres. No obstant això, Conan Doyle va escriure alguns llibres amb un marcat caràcter històric, i, al final de la seva vida, va conrear també el gènere de la ciència ficció i va publicar un escrit sobre l'espiritisme, influït per la mort del seu fill i per la seva experiència viscuda com a soldat ras en la I Guerra Mundial.

“Estudio en escarlata” és la primera aventura de Sherlock Holmes, un detectiu assessor que porta la observació i la deducció a límits insospitats. Molt excèntric, coneixedor de moltes coses i de poques a l’hora. La seva habilitat el transforma en un esser únic que acaba convivint amb el Doctor Watson al famós 221B de Baker Street, cosa que acaba creant uns lligams d’amistat molt forts.

La prosa de Conan Doyle és exquisida, molt fluida i les seves trames són el suficient rebuscades per enganxar el lector i crear en aquest un cert sentiment de complicitat amb en Sherlock, amb totes les seves peculiaritats incloses i amb en Watson i el suplici que devia ser a vegades conviure amb un geni poc sociable i amb manca de tacte en el tema de les relacions socials.

Si espereu trobar “elemental estimat Watson”, el seu barret o la seva pipa, aneu errats, tots aquests elements són posteriors, el que si que trobareu seran dos companys de fatigues, dos amics que us mostraran el pitjor d’una ment criminal i el millor d’una ment deductiva.

Si us decanteu per llegir alguna de les seves obres us recomanem les noves edicions de l’Editorial Debolsillo, on a més podreu gaudir d’una introduccions dels guionistes i actors de la nova sèrie de televisió.

La biblioteca perdida

L’argument de “La biblioteca perdida” es fonamenta en la roca solida de la historia genuïna i juga amb misteris històrics autèntics suficientment interesants com per arribar a fascinar a qualsevol lector.

Sota el pseudònim d’ A.M.Dean s’amaga una destacada autoritat acadèmica sobre cultures antigues i historia de les creences religioses, amb aquesta novel·la s’estrena en el món editorial a dotze països, i a nosaltres ens arriba de la ma de SUMA de Letras.

Una novel·la que combina a la perfecció el misteri i les conspiracions polítiques al més pur estil de John Grisham, la sang i fetge digne de la millor novel·la negra a l’estil d’Anne Holt i el descobriment dels misteris que amaga la historia a l’estil de Paul Sussman, en definitiva una combinació que convida a un vano de lectors molt ampli i que els deixarà enganxats, atrapats, clavats a la cadira i amb un continu ai al cor.

Tot comença amb la figura d’Arno Holmstrand, un home que guarda un dels secrets més importants del món, sap que morirà assassinat en breu i no pot permetre que el seu llegat mori amb ell, ha de traspassar el coneixement de la ubicació de la biblioteca perduda d’Alexandria. Quan el seu final arriba comença el principi de la gran aventura de la professora universitària Emily Wess, qui es veurà atrapada en un viatge rocambolesc pel món desxifrant pistes que l’Arno i la Societat de Bibliotecaris hi ha repartit per poder-li fer arribar el seu llegat, ha de demostrar que n’és digne. Un viatja únic, que la omplirà d’entusiasme i que implica quelcom èpic.

Dins aquesta aventura per descobrir el pou de la saviesa de la humanitat i conservar-ne el domini per ajudar al món a saltar crisis i guiar la humanitat cap a destins plausibles, descobrirem que hi ha un Consell que desitja més que res aquest poder per dominar el món i doblegar-lo a la seva voluntat, una voluntat que comença amb la destitució militar del President dels E.U.A, un apocalipsis polític que podria capgirar els esdeveniments futurs.

Massa coneixement massa exposat es converteix en un risc, un gran perill de molt poder en poques mans.

Una novel·la al més pur estil Indiana Jones, amb una escriptura dinàmica que combina un tempo més ràpid pels capítols de tensió, de perill, de descobriment i un tempo més pausat per a la reflexió, donant temps al lector d’acompanyar a l’Emily en les seves divagacions i pensaments.

Un dels aspectes que més m’han agradat ha sigut com s’intercala el passat amb el futur, no vull donar spoilers, però la resolució final de l’Emily la trobo brillant, encara que no m’hagués esperat trobar la Biblioteca perduda d’Alexandria tan a tocar de la ma, és possible que finalment el cercle viciós del gat i la rata s’hagi tancat?

Si hagués de descriure aquesta novel·la en un sol adjectiu seria brillant, excel·lent, per regalar al vostre millor amic, per entrar a formar part de la vostra biblioteca... vaja que no he pogut descriure-la amb un sol adjectiu.

“Digues les coses tres vegades, la gent sap que vols dir si repeteixes quelcom tres vegades. Una podria ser un accident; dues, una coincidència, però si algú diu quelcom per tres vegades, això és que ho diu a ciència certa”, per tant no us la deixeu perdre, no us la deixeu perdre, no us la deixeu perdre.