Pàgines

dijous, 28 de novembre del 2019

El camí de l'amor


Diuen que al pot petit hi ha la millor confitura, però de vegades la confitura pot ser amarga, però tot i així seguim prenent confitura.

El camí de l’amor  de la Eva Mengual és el darrer títol que ha caigut a les meves mans de la col·lecció emocions de l’Editorial Comanegra.

Una petita gran lliçó de com superar un mal tràngol i descobrir que l’amor no desapareix mai, que pot canviar de forma i que el més important és aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos.

La nostra protagonista és la Máire una jove que viu amb la seva parella al sud-oest d’Irlanda, en un poble apartat, ella està pensant en com celebrar l’aniversari d’en Liam quan aquest arriba amb la temuda frase “hem de parlar”.

A partir d’aquest moment la seva vida farà un gir de cent vuitanta graus i passarà de ser una dona feliç a una dona que se sent buida, enganyada i perduda. En Liam està enamorat d’una altre dona, una companya de feina i encara que segueix estimant-la no pot negar el que sent i vol seguir el seu cor.

La Máire marxa de a que era la seva casa per anar cap a la ciutat però perd el transport i caminarà, pas a pas, anirà pensant i reflexionant fins arribar a una masia on en Cian, un home ja gran, savi i molt bo l’acull durant uns dies per que pugui pensar, ella l’ajudarà amb e seu hort i escoltarà les seves paraules i bons consells.

Sense oblidar que descobrirà quelcom que li canviarà la vida.

La Máire haurà de recuperar el contacte amb els pares i les seves amistats, sense adonar-se s’havia oblidat dels seus.

Aquesta breu historia ens fa reflexionar sobre com l’amor no ens pot anular, que no podem dependre d’una sola persona per ser feliç i que encara que ens trenquin el cor sempre queda quelcom dins nostre que pot guarir-se amb el temps.

El nostre camí és nostre, el podem fer acompanyats o sols però mai deixar de ser nosaltres mateixos.

El camí de l’amor és un camí ple de pedres, de parades inesperades, de records de la infantesa i amb un destí on un amor diferent, en aquest cas, l’està esperant.

La portada és una al·legoria d’un moment clau on a protagonista canviarà el rumb del seu camí, una portada plena de fruits vermells i d’un cor que no deixarà de bategar.

La prosa de l’autora és molt pulcra, la historia és lleugera i un cop comences no pots deixar de llegir i encara que sembli mentida amb molt poques planes i poques paraules crea uns personatges molt intensos i interesants.

Com sempre m’agrada acabar amb el subtítol “Descobreix com podem créixer gràcies a l’amor que portem dins”.

Una idea que es recull en aquest en una paraula... l’haureu de llegir per descobrir-la.