Anem a la llibreria que anem veiem a primer cop d’ull la
novel·la La vídua i nosaltres que
som una estona curiosos no hem pogut evitar caure als seus encants.
En aquesta novel·la debut de la autora anglesa Fiona Barton trobem l'essència de
l’ésser humà i el que és capaç de fer per amor.
Com si fos un tamboret de tres potes aquesta novel·la
s’estructura des de tres punts de vista que sustenten un mateix cas a
investigar.
Un home i un gran secret que s’ha endut a la tomba. Què
hi podem fer ara?
La primera pota d’aquesta investigació és en Bob Sparkes,
un policia obsessionat en un rocambolesc cas d’homicidi que fa que tot apunti a
un home tan vulgar i corrent con en Glen Taylor.
La segona pota d’aquest gran interrogant és la part més
mediàtica protagonitzada per la Kate Waters, periodista del Daily Post que es
debat entre els seus principis i aconseguir posar llum i desvetllar el que
seria una exclusiva que faria que la seva carrera es catapultes fins al més
alt.
La tercera pota és la vídua d’aquest bon home al que tots
acusen d’un crim horrible.
Aquí és on mirarem cara a cara a la veritat, a l’amor, la
confiança i el sentit del matrimoni.
El seu marit era l’assassí? Què sabia? I ella... què sap?
Té dubtes? L’encobrirà o no hi ha res a amagar?
Òbviament no us desvetllarem res d’aquesta novel·la que
ens ha tingut més d’una nit en blanc, el millor és que la desgraneu poc a poc
vosaltres mateixos fent de detectius i alhora veient com sentiments i la
veritat i la mentida es donen la mà de manera constant.
Ningú es refia de ningú i qui hauria de parlar ja no te
veu. Què podem fer en aquests casos?
De la mà de labutxaca
i la seva aposta per aquest èxit internacional ens qüestionarem moltes
coses sobre la condició humana alhora que ens enganxarà en una trama policial
en que cada protagonista vol una cosa diferent a un preu diferent.
Òbviament, la vídua té la última paraula!
Voleu saber quina és?
Doncs no teniu més remei que acompanyar-nos en aquesta
gran aventura.
Gràcies per esborrar el comentari, ja veig que no encaixeu bé les crítiques. Doncs res, podeu esborrar aquest també que us vagi molt bé el blog publicitari, ja no us molestaré més.
ResponEliminaBenvolgut XeXu, com a lector nostre crec que et mereixes una explicació.
EliminaVàrem esborrar el teu comentari anterior ja que no tenia res a veure amb la novel·la que estava ressenyada, més aviat era un crítica en general al nostre format i no era lloc de deixar-lo, ja que els amics de labutxaca no hi tenen res a veure.
De la mateixa manera que quan hi ha una novetat en format gran, si podem la ressenyem, també avisem quan un títol que ens ha agradat surt en format de butxaca en els diversos segells.
Lamento que consideris que no és apropiat, però nosaltres ho considerem fonamental.
Gràcies per la teva aportació.